No sé en quin moment vaig deixar d'escriure d'aquella manera. Era una escriptura que sortia dels budells, directa i corrosiva. Unes lletres que em bullien al cap i em cremaven als dits. Però ja no, ara se'm compliquen al cap i entortolliguen les neurones fins que s'entrebanquen i fan que la meva cara es doni de cabotaes contra la paret. Abans no pensava, no meditava, no projectava i ara ja res és natural. Res no arriba a ser metàfora de mi, ni de tu.